María Jesús Soriano Soriano

Psicòloga clínica

castellano | català

• contacte
• enllaços
• comprensió
• articles
• currículum
• inici

L’Organització Mundial de  la Salut, ha definit la salut mental com a un estat de benestar, i no solament com a l’absència de malaltia. Afirma que “els factors socials influeixen de manera determinant en l’equilibri psíquic, en el benestar personal i en la participació del subjecte en els objectius comunitaris”, factors que constitueixen “l’essència de la salut mental”.

M. Langer senyala que el concepte de salut mental té bases no solament ideològiques, polítiques i socials, sinó fins i tot sexistes, en diferents formes de societats i classes.

Pichón- Rivière relaciona la salut mental amb la capacitat d’un subjecte de aprehendre la realitat des d’una perspectiva integradora, en successives temptatives de totalització, amb capacitat per a transformar-la, modificant-se ell al mateix temps. Segons aquest autor, el subjecte és sa en la mesura en que manté un inter-joc dialèctic amb el medi i no una relació passiva, rígida i estereotipada. La salut mental consisteix, segons aquesta perspectiva, en un aprenentatge de la realitat a través del enfrontament, gestió i solució integradora dels conflictes.

Per a aquest mateix autor, el conflicte es consubstancial amb la vida en si mateixa. L’ideal no és la absència dels conflictes perquè ells constitueixen la contradicció en la unitat de la conducta i, per tant, el seu ferment dialèctic de canvi i transformació. El que importa és el destí dels conflictes i la possibilitat de resoldre’ls. Una tècnica per a resoldre aquest conflictes és la psicoteràpia que la descriu com un procés d’aprenentatge, des d’on es crea una dimensió subjectiva en la qual el pacient es troba amb un personatge amb qui ha d’enfrontar-se i aprehendre a connectar-se i dialogar.

És un tractament psicològic que es desenvolupa entre un/a professional  especialista i una persona que demana ajuda per causa dels seus conflictes i dificultats emocionals.  Es duu a terme d’acord a una metodologia sistematitzada i basada en determinats fonaments teòrics. Té com a finalitat eliminar o disminuir el patiment i els trastorns del comportament derivats d’aquestes alteracions, a través de la relació interpersonal entre el/la terapeuta i el/la pacient.

És una tècnica apropiada per a subjectes que voluntàriament desitgen millorar el seu estat psíquic i el seu funcionament mental, sigui per veure’s lliures de símptomes o bé per veure’s lliures de molèsties com poden ser: ansietat i trastorns associats, atacs d’angoixa (taquicàrdia, opressió toràcica, tremolor, ansietat generalitzada), estrès, pors i fòbies ( claustrofòbia, agorafòbia), obsessions i compulsions (pensaments i/o actes repetitius), trastorns psicosomàtics (vertigen, cefalees, enuresis....), depressions i trastorns associats amb l’estat d’ànim (depressió, dificultats de pèrdua - dol, mort de parents... -, dificultats de separació - parella, canvis de treball, país.....), problemes de personalitat i/o relació (baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració, dependències, falta d’ habilitats socials, hostilitat, suspicàcia, dificultat en canalitzar l’agressivitat, inestabilitat emocional, inhibicions, insatisfacció general), trastorns de l’alimentació ( anorèxia, bulímia i obesitat), dificultats de comunicació (aïllament, incomunicació), dificultats en els estudis (apatia, desorientació, dificultats en l’elecció), dificultats d’identitat i sexualitat (crisi d’identitat, desorientació en relació al sexe), problemes sexuals , problemes de parella i/o familiars (violència en la relació, enfrontament de separació, gelosia i/o infidelitats, dificultats de comunicació, dificultats de relació entre germans, pares-fills/es...)

També serà d’utilitat per aconseguir un aprofitament mes gran de les seves aptituds i possibilitats, d’acord amb les circumstàncies en las que es troben. Però, tot això,  sempre i quan aquest desig parteixi de la premissa de que son els seus propis conflictes els qui causen les molèsties i els patiments que els oprimeixen i que, a la vegada, impedeixen el desenvolupament adient de la seva personalitat i el progrés de les seves capacitats.